Les màscares d'oxigen són dispositius que proporcionen oxigen des d'un dipòsit d'emmagatzematge als pulmons. Es divideixen principalment en categories d'aviació civil i mèdica, utilitzades en tractaments clínics, operacions d'-altitud elevada, zones d'alt-alta altitud i seguretat aèria. El cos principal està fet de plàstic, silicona o cautxú, que cobreix la boca, el nas o tota la cara. Estan equipats amb un clip nasal, una banda elàstica i ventilacions per garantir l'estanquitat. Algunes màscares tenen un coixinet d'amortiment a la superfície de contacte amb la cara; el material d'amortiment pot contenir polidimetilsiloxà acabat en vinil-, silicona líquida, etc.
Les màscares d'oxigen mèdic inclouen màscares d'oxigen, màscares ajustables i màscares que no-reinspiran. Alguns models estan equipats amb un nebulitzador o un regulador de concentració d'oxigen, i el subministrament d'oxigen s'aconsegueix mitjançant una vàlvula de tres vies en forma de T-. Les màscares d'aviació civil es connecten al sistema de la cabina mitjançant un tub de subministrament d'oxigen i tenen una bossa d'emmagatzematge interna per emmagatzemar l'oxigen temporalment. Es despleguen automàticament en cas de despresurització de la cabina. Quan s'utilitza, la màscara s'ha de tirar cap avall per activar el subministrament d'oxigen mentre es manté la respiració normal. Tots dos tipus de màscares han de complir les normes tècniques d'esterilitat, resistència a la pressió i prevenció de fuites per garantir un subministrament efectiu d'oxigen en cas d'emergència. Les màscares d'oxigen també s'utilitzen en escenaris com les cambres d'oxigen hiperbàriques per a l'assistència a la recuperació esportiva i la gestió de malalties cròniques.
